Skip to content

Doppler transesofàgic Determinació ecocardiogràfica de la zona de vàlvula aòrtica en adults amb estenosi aòrtica

Posted in Articles

Resum

transesofàgic bidimensional S’ha demostrat que l’ecocardiografia és un mètode precís de mesurar l’àrea de vàlvula aòrtica en pacients amb estenosi aòrtica. Es desconeix la precisió de la ecocardiografia transesofàgica de Doppler per a aquest propòsit. Així, 86 pacients adults consecutius (edat mitjana de 68 ± 11 anys) amb Calcífic (n = 79) o bicuspids congènits (n = 7) com van ser estudiats per biplà o multiplane transesofàgic ecocardiografia. Des de la vista transgastatrica de l’eix llarg, es van determinar la velocitat de velocitat de vàlvula aòrtica de pic de pic i es va determinar la velocitat de febre ventricular de vidre ventricular esquerre. Es va calcular el diàmetre del tracte de sortida ventricular ventricular a partir d’una visió de l’ecocardiografia transesofàgica i es va calcular l’àrea transversal. La zona de vàlvula aòrtica es va calcular per l’equació de continuïtat. Es va utilitzar una ecocardiografia transesofàgica bidimensional per mesurar directament la superfície de la vàlvula aòrtica mitjançant la planimetria de l’orifici mínim des d’una visió de l’eix curt. La determinació de la zona de la vàlvula aòrtica era menys factible per Doppler (62 de 86 pacients, o 72%) enfront de la ecocardiografia transesofàgica bidimensional (81 de 86 pacients o 94%; P < 0.0025) A causa de la impossibilitat d’alinear el feix de Doppler d’ona contínua amb l’aorta en 24 pacients. La viabilitat de l’obtenció de l’àrea de vàlvula aòrtica per la ecocardiografia transesofàgica Doppler va millorar des dels primers 43 pacients (24 de 43 pacients, o 56%) als 43 pacients (38 de 43 pacients o 88%; p < 0.0025) i suggereix una corba d’aprenentatge significativa. En 62 pacients, l’àrea de vàlvules aòrtiques de Doppler i l’ecocardiografia transesofàgic bidimensional no difereixen (1.30 ± 0,54 cm2 vs 1,23 ± 0,46 cm2, p = no significatiu) i correlacionat bé (r = 0,88; error estàndard de l’estimació = 0,26 cm2 ; intercept = 0,02 cm2; pendent = 1,04; p = 0,0001). Les diferències absolutes i percebudes entre la superfície aòrtica de la vàlvula mesurada per Doppler i la ecocardiografia transesofàgic bidimensional eren petites (0,18 ± 0,20 cm2 i 15% ± 15%, respectivament). Estenosi aòrtica lleugera, moderada i severa per ecocardiografia transesofàgica bidimensional es va identificar correctament en el 93% (28 de 30), 79% (15 de 19), i 77% (10 de 13) de pacients per Doppler transesofàgic ecocardiografia, respectivament . Doppler transesofàgic ecocardiografia és un mètode precís per mesurar l’àrea de vàlvules aòrtiques en pacients amb estenosi aòrtica i hauria de complementar la ecocardiografia transesofàgica bidimensional. La viabilitat de Doppler transesofàgag ecocardiografia per a la determinació de l’àrea de vàlvules aòrtiques té una corba d’aprenentatge significativa

le texte completa de cet article est disponible en pdf.

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *